[category]
[title]
La Jo, la Meg, la Beth i l'Amy són germanes, adolescents i han estat adoctrinades per quedar bé, per fer reals els desigs dels homes i no crear problemes. Aquest podria ser el resum de Donetes, o Little women, la novel·la que Louisa May Alcott va publicar a mitjans del segle XIX i que, com ens recorda Lucia Del Greco, la dona que la portarà al Lliure de Gràcia, era l'únic llibre que el franquisme permetia llegir a les dones. Un volum que podria ser, avui, la bíblia de les tradwives i que Del Greco ha subvertit totalment. Per fer-ho possible té al seu servei, entre d'altres, quatre actrius joves espaterrants (Elisabet Casanovas, Míriam Moukhles, Paula Jornet i Blanca Valletbó) que donaran vida a les germanes March i que són, a més, unes artistes totals que canten, toquen i actuen. Totes cinc ens acompanyen en aquest viatge immersiu cap a Little women.
Lucia Del Greco (directora i dramaturga)
Little women és el segon text narratiu que Del Greco porta a escena en poc temps, després de Pura passió (Akadèmia). I per buscar-ne la raó hem d'anar a uns textos que li va enviar el seu pare, psicoanalista expert en nens i adolescents. Allà s'hi va trobar referències a l'acceleració del temps que viuen els adolescents, cosa que expressen a través de la violència i la negació de la mort. Tot, sempre, sota la mirada dels adults. Aleshores, va pensar en l'adaptació cinematogràfica que va fer Greta Gerwig de Donetes i va anar a la font original, una novel·la "molt conservadora" on les paraules clau són "correcció" i "culpa". I va preguntar-se: "Quina és la cara B dels personatges?".
Del Greco ha aixecat un Little women que només s'inspira en l'original per tornar a l'adolescència i a la mirada dels altres. Per això ha construït un gran peepshow on la Jo, la Meg, la Beth i l'Amy intentaran seduir en Laurie (Joan Esteve), el veí que les espia. "La mare i el veí les vigilen tota l'estona, darrere la porta, rere la finestra, amb una mirada complaent cap a elles, perquè no creïn problemes, perquè no molestin", apunta Del Greco. Les germanes March, per a la directora, tenen per objectiu vendre "una fantasia" per convèncer en Laurie. "Qui té més poder? Elles o en Laurie?", es demana. I afegeix: "L'obra és extremament actual perquè les germanes March volen complaure i donar el millor d'elles mateixes, semblar bones persones, volen sentir-se bé amb elles mateixes, perquè les dones seguim exposant-nos i, de vegades, sembla que estiguem actuant tota l'estona".
Miriam Moukhles (Meg)
L'actriu de Terrassa és la gran de les March, la Meg, "una dona molt forta que sap molt bé què fa, però obsessionada pel físic, per la pressió estètica", ens diu ella mateixa. També sap, és clar, que "el físic és com una arma". Podríem dir que és la primera vegada que Moukhles participa en un muntatge que ha tingut "un procés creatiu molt col·lectiu, molt viu", amb la missió d'interpretar "un paper molt diferent als altres" que ha fet, sobretot els últims, com a Anna Karénina o Tots ocells. Treballar amb gent de la seva generació, a més, l'ha esperonada de manera especial.
Com la resta d'actrius, Moukhles no havia llegit Donetes abans d'enfrontar-s'hi. I celebra la versió de Del Greco, perquè posa èmfasi, segons ella, en "la mirada de l'home cap a la dona, la pressió d'aquesta mirada". "Les dones sempre estem en el punt de mira de tot", afirma.
Paula Jornet (Amy)
Segons Paula Jornet, Del Greco ha agafat "la part més fosca de cada personatge" per portar a escena Donetes. Ella és l'Amy, la germana petita de les March, "una noia retorçada, que dorm amb una pinça al nas perquè es col·loqui bé, que només pensa a casar-se". "Dubta molt de tot", afegeix. Ella creu que la novel·la, llegida amb els ulls d'ara, "és vigent en molts aspectes". "Tot em porta a Instagram, a veure-ho tot a través d'una pantalla de vidre", diu. Jornet lamenta aquesta mirada masculina que marca el camí de moltes dones sense que ni tan sols se n'adonin. "T'operes perquè vols? Segur?", es pregunta una actriu que hem vist excel·lir a La plaça del Diamant i La importància de ser Frank, entre d'altres.
Blanca Valletbó (Beth)
Per a Blanca Valletbó, estrenar Little women al Lliure de Gràcia és una oportunitat única. Com les seves companyes, s'estrena al teatre que dirigeix Julio Manrique. Ella és la Beth, la més tímida de les March i la pianista de la família. "És una persona que habita en dos mons, el d'aquí i el de més enllà", apunta. De la funció, destaca que "tot és un simulacre de fantasia i juguem amb això: soc la Beth però no soc la Beth del tot". Valletbó ens recorda que el seu personatge està inspirat en la germana real de Louisa May Alcott, que va patir anorèxia i depressió, que "no vol fer-se gran perquè rebutja la manera de ser del món".
L'actriu sap que Donetes va ser durant molt temps "un referent" per a moltes dones, mancades de personatges femenins tan potents en l'època en què es va publicar la novel·la. "En aquella societat, les dones només tenien tres opcions: o et casaves o et feies prostituta o monja", indica. Deixa clar que "avui continuem necessitant referents" i que "les dones seguim tenint molta pressió a sobre".
Elisabet Casanovas (Jo)
Si Elisabet Casanovas ha de pensar en una figura que s'apropi a la Jo de Little women, no té cap dubte: la Kassandra de Sergio Blanco, a qui va donar vida fa ja set anys al TNC. "Realment, no s'assembla a cap personatge que hagi fet abans, però els dos estan connectats amb un no límit creatiu", diu. La Jo és la més llesta, la més creativa de les March, una dona amb una gran sensibilitat per l'escriptura que es demana, per exemple, què vol dir casar-se.
Casanovas diu estar "molt excitada" amb el procés d'aixecament del muntatge de Del Greco, i "pels múltiples llenguatges que hi ha escena", els quals, a més, defineixen cada personatge. "Els temps han canviat, però l'interessant de l'obra és que no planteja respostes, sinó noves preguntes, com: què volem nosaltres dels que ens miren", assegura l'actriu.
