Els 57 llocs imprescindibles de Barcelona

El Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d'òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de centre cultural i artístic. De fet, aquesta sala, una de les més prestigioses el món, va ser el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers 100 anys. És principalment reconegut per la infinitat d'òperes clàssiques i contemporànies que s'han interpretat al seu escenari al llarg dels anys, però també hi tenen cabuda altres tipus d'interpretació escènica.

Amb la visita guiada es pot conèixer els espais més emblemàtics del Liceu endinsant-se en la seva arquitectura i arts decoratives. La visita passa per espais com el Vestíbul històric d'estil eclèctic i de notable elegància, el Saló dels Miralls i la Sala de Concerts, entre d'altres.

Sant Pau del Camp és una de les joies del Raval. Amb més de mil anys d'història, és l'església romànica més antiga de Barcelona, com indica la data gravada a la làpida del comte Guifré II Borrell, fill de Guifré el Pilós. El nom reflecteix l'època en la qual el Raval estava fora de les muralles de la ciutat, al camp. Amb un claustre i un campanar quadrat com elements arquitectònics més reconeixibles, l'exterior de l'edifici està decorat amb llombardes decorades amb cares humanes, animals fantàstics i vegetals.

Durant l'exposició del 1929, Barcelona va construir una nova residència reial a Montjuïc (amb Pedralbes, sembla, no n'hi havia prou). El resultat, el Palauet Albéniz, envoltat d'uns elegantíssims jardins palatins que porten el nom del poeta Joan Maragall. Originalment dissenyats per Forestier, al seu típic estil francès conflueixen la font central, parterres de broderie, voluptuoses escultures i un bon grapat de sorpreses: entre elles, el petit bosc de bambú del vessant nord i la vista sobre la ciutat que cau a l'est. És un dels millors llocs de Montjuïc i es pot visitar gratis els caps de setmana i festius.

La Biblioteca Gabriel García Márquez té un interior obert i lluminós, amb grans finestrals que deixen entrar la llum natural. Els espais de lectura estan dissenyats amb mobiliari còmode i funcional, com cadires i taules de fusta, que conviden a la lectura i l’estudi. També hi ha zones de treball en grup i àrees per escarxofar-se tranquil·lamente a uns sofàs. A més, es poden trobar elements decoratius que fan referència a la literatura, amb il·lustracions i quotes inspiradores dels llibres de García Márquez.

Els Encants, que des de 1928 i fins fa quatre dies havien ocupat el solar del final del carrer Dos de Maig, són un dels mercats més antics d'Europa, un espai per a brocanters i col·leccionistes on trobar productes que s'allunyen dels canals convencionals. Ara gaudeixen d'una immillorable nova ubicació, un espai de 35.000 metres quadrats i més de 300 parades sota la coberta relluent de l'arquitecte Fermín Vázquez. Obre dilluns, dimecres, divendres i dissabte de 9 a 20 h.

El 1326, la reina Elisenda de Montcada va utilitzar la seva herència per comprar el terreny i construir un convent de l'ordre de les monges Clarisses, al que aviat es va unir. El resultat és una joia de l'arquitectura gòtica, una església de nau única de tres pisos, amb vitralls i un claustre del segle XIV. Aquest monestir no es va obrir al públic fins el 1983 i la visita ens apropa a la vida d'aquesta comunitat religiosa femenina recorrent els seus espais més quotidians. El Museu-Monestir conté nombroses obres d'art, objectes litúrgics i mobiliari.

És un altre exemple de la Barcelona romana. Va ser un temple de culte dedicat a August i ocupava la part central del Fòrum. El pas del temps ho va destruir, però a finals del segle XIX, durant les obres de construcció del Centre Excursionista de Catalunya, es van trobar tres columnes. Una quarta columna, que va estar exposada a la plaça del Rei fins a finals dels anys 50, ja acompanya les altres tres. Les podeu veure al pati del darrere d'aquest centre, al carrer Paradís.

Al districte Horta-Guinardó s'alça un 'chateau' francès conegut amb el nom de Palau de les Heures per la forma d'aquesta enfiladissa de les tanques que l'envolten. Durant la Guerra Civil va ser expropiat i destinat a ser la residència del president Manuel Azaña, tot i que mai hi va viure. Qui sí que hi va viure va ser Lluís Companys per protegir-se dels bombardejos. Per això es va construir un refugi subterrani. A partir del 1998 l'ús dels jardins va passar a les mans de l'Ajuntament, mentre que el palau actualment serveix de centre formatiu de la Fundació Bosch i Gimpera, adscrit a la UB.

En l'actualitat, el Palau de les Heures està cedit a la Fundació Bosch i Guimpera de la Universitat de Barcelona, que ha habilitat l'edifici per acollir aules i espais dedicats a diversos màsters, postgraus, programes de perfeccionament i seminaris de la Universitat, així com hi ha les oficines d'Afers Generals i de Recerca del Campus Mundet. A causa d'aquestes noves funcions, el Palau de les Heures no disposa d'una bena d'entrades per visitar-lo per dins, encara que sí que podeu passejar pels jardins.

Construït l'any 1846, el Mercat de Santa Caterina és el segon mercat més antic de la ciutat. El projecte de reforma va ser obra de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i el seu element més característic és una preciosa coberta de mosaic de ceràmica, de reminiscències gaudinianes, fet amb 325.000 peces que volen ser un homenatge a l'acoloriment de les parades de fruites i verdures. De l'antic edifici s'ha conservat la façana porticada original, reconstruïda l'any 1988, i les parets laterals.

Concebuda a finals del segle XIX per l’arquitecte i escriptor Bonaventura Bassegoda i Amigó, la Biblioteca Arús, un cop pujada l'escalinata d'entrada, mostra amb una rèplica reduïda de l'Estàtua de la Llibertat. El centre està especialitzat en els moviments socials i la maçoneria. El seu impulsor va ser el periodista i dramaturg Rossend Arús, que va deixar escrita la voluntat que s’emprés el seu llegat per crear una biblioteca d’accés públic, amb vocació política i popular. El catàleg ha crescut des dels 25.000 volums originals fins a superar els 70.000. Es pot consultar en línia la disponibilitat de la major part del fons. L’espai també acull activitats com conferències, exposicions o presentacions de llibres que encaixin amb els interessos temàtics que va marcar Arús.

Des de l’any 2011, la biblioteca acull milers de llibres i objectes diversos relacionats amb el detectiu de ficció Sherlock Holmes. El col·leccionista Joan Proubasta va donar en vida, i encara en construcció, aquest fons documental. Les limitacions de recursos per part de la biblioteca dificulten que es tregui rendiment cultural d’aquest patrimoni, que s’exhibeix, però que no està catalogat ni es pot consultar.

Podeu recórrer l'ampli parc de Cervantes pujant des de la Diagonal, on hi ha l'entrada principal, o d'una manera més relaxada, baixant amb calma des de la Ronda de Dalt. És una gran zona verda amb camins amples i zones de sol i d'ombra. Però sobretot és conegut pel roserar: des que comença la primavera fins a la tardor, més de 10.000 rosers omplen les quatre hectàrees d'un extrem del parc. A principis de maig acull el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona.

Després d'anys d'excavacions i rehabilitació i més d'una disputa veïnal, el setembre de 2013 es va inaugurar el Born Centre Cultural, un equipament ubicat a l'antic Mercat del Born. A l'interior de l'estructura de ferro i vidre construïda per Josep Fontserè el 1876 –va ser el primer mercat de la ciutat creat segons la moda de l'arquitectura de París– es conserven les restes arqueològiques del barri de Vilanova de Mar, del 1700, i contextualitza el setge que va patir la ciutat el 1714. Una gran passarel·la recorre el centre cultural, que també té sales d'exposicions, una llibreria / botiga i un espai gastronòmic.

En plena Diagonal trobem la Casa Planells, edifici de Josep Maria Jujol, un altre dels grans del modernisme català, però més discret que els seus coetanis. En un solar molt petit va aconseguir aixecar un edifici espectacular gràcies a línies arrodonides i sense gaires floritures a la façana. A dins, el que més crida l'atenció és l'escala i la barana de ferro forjat.

Des de setembre de 2013, la Torre Bellesguard, una de les obres menys conegudes de Gaudí, obre les portes al públic. L'arquitecte la va construir per encàrrec de Jaume Figueras i està a mig camí entre el gòtic i el modernisme. Ja va estar habitada des de cinc segles abans per Martí l'Humà, que va fixar la seva residència als peus del Tibidabo el 1409.

Aquests dos equipaments culturals ocupen el que va quedar de l'antic Palau de l'Agricultura, que es va construir a la muntanya de Montjuïc per a l'Exposició Universal del 1929. La llavors regidora de cultura, Maria Aurèlia Capmany, i l'alcalde Pasqual Maragall van ser els responsables del naixement, el 1983, del Mercat de les Flors com a teatre municipal.

El Teatre Lliure de Gràcia creixia i va ser necessari buscar una ubicació per a la nova seu. Després de desestimar el projecte de remodelació de l'antiga plaça de toros de les Arenes, es va oferir al Palau de l'Agricultura, on es troba des del 2001.

Ocupa el que al seu dia va ser la Casa de la Caritat, que va funcionar com a tal fins al 1957, després, l'edifici va quedar abandonat. El 1989 la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament van aprovar la creació del Centre de Cultura Contemporània, dins el projecte de millora del Raval, i es va inaugurar el 1995. La major part de l'espai es dedica a acollir exposicions, però al CCCB es fa de tot: festivals de música, de cinema, xerrades, debats... 

El 1992 Barcelona va captivar el món i la ciutat va haver d'adaptar-se al que suposava organitzar uns Jocs Olímpics. Aprofitant l'espai que oferia la muntanya de Montjuïc, es va construir aquesta Anella Olímpica de més de 400 hectàrees que inclou la Torre Calatrava, l'Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, les piscines Picornell, la seu de l'INEFC (Institut Nacional d'Educació física de Catalunya) així com el Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch, inaugurat el 2007. A més d'acollir esdeveniments esportius, tant l'Estadi Olímpic com el Palau Sant Jordi s'han convertit també en escenari de grans concerts.

És el gat més famós del Raval, què dic, de Barcelona sencera. Ara sembla que està a gust a la Rambla del Raval, rellueix, els veïns l'estimen, està tranquil. Però des que l'Ajuntament el comprés a l'artista colombià Fernando Botero, el 1987, el pobre gat ha canviat diverses vegades de casa. Primer va estar a la Ciutadella, a prop del Zoo; després i coincidint amb els Jocs Olímpics del 92, el van traslladar a l'Estadi Olímpic i uns anys més tard va tornar a canviar de casa, en una plaça darrere de les Drassanes.

Hi ha qui diu que al cementiri només pensa entrar una vegada, i altres que saben separar la seva funció funerària per apreciar el valor artístic de les seves tombes i panteons. Als cementiris del Poblenou i Montjuïc, els més grans de Barcelona, trobem nombrosos exemples de diferents estils arquitectònics i peces de reconeguts artistes. Apropeu-vos sense por. Les visites guiades gratuïtes estan cancel·lades fins a nou avís.

Amb un clima com el que tenim, Barcelona pot presumir d'un Jardí Botànic de més de 14 hectàrees on es preserven col·leccions de plantes mediterrànies de tot el món. S'organitza en cinc àrees: Austràlia, Califòrnia, conca mediterrània, Sud-àfrica i Xile. Un cop a Montjuïc, dediqueu-li una visita perquè tindreu, a més, unes boniques vistes sobre el delta del Llobregat, l'Anella Olímpica i part de l'àrea metropolitana.

Sortim de la ciutat de Barcelona per anar fins a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat, per visitar el recinte industrial de la Colònia Güell. L'empresari tèxtil Eusebi Güell va traslladar totes les seves indústries del barri de Sants a aquest poblet, fugint de les revoltes socials. Gaudí i el seu equip d'ajudants es van encarregar del projecte, que incloïa hospital, fonda, escola, comerços, teatre, la cooperativa i la capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers. Gaudí només va poder construir la cripta de l'església, ja que la mort de Güell va canviar els plans i va deixar el projecte a mitges. 

Ara mateix està tancada al públic temporalment.

Tot i ser un dels parcs d'atraccions més antics del món  resisteix bé el pas del temps. Hi ha més de 25 atraccions per a totes les edats, des de les més noves fins a altres més 'clàssiques', que li donen certa màgia al parc. Algunes de les seves atraccions més emblemàtiques són el Miramiralls (un laberint de miralls còncaus i convexos que deformen la imatge), la Talaia (oberta el 1921, encara és una atracció única al món); l'avió (rèplica del primer avió que va fer el trajecte Barcelona-Madrid i que conserva en el seu interior elements originals)... i també la ciutat de Barcelona, ja que des de la muntanya gaudireu d'unes vistes impactants. Arribar fins al parc en el Tramvia Blau i en funicular forma part de la diversió.

A la plaça més emblemàtica del barri del Poblenou es conserven les casetes blanques dels pescadors, quan era un barri mariner. És una plaça senzilla, amb tres grans bellaombres, una font, alguns bancs i un únic restaurant que té el privilegi d'ocupar la plaça com a terrassa. Ja que sou aquí, seria un sacrilegi no provar la cuina marinera que preparen a Els Pescadors.