Qui toca avui a Barcelona? Els millors concerts del mes

D'acord, no hi trobareu els grans famosos del jazz, aquells noms rutilants que any rere any omplen les programacions dels festivals més importants d'Europa i del món. A canvi d'això, el Festival de Jazz de Ciutat Vella us acostarà, del 15 d'octubre al 12 de desembre, alguns dels músics més interessants que haureu vist mai tan a prop. Amb l'esperit insubornable del Harlem Jazz Club, el festival continua, des de fa més de 35 anys, descobrint-nos artistes que val la pena veure en alguns llocs insospitats: a més del Harlem, hi ha concerts a l'Ocaña, el Museu de l'Eròtica de Barcelona i la Casa de Rússia de Barcelona, entre altres. 

El trompetista Julito Padrón, que ha actuat amb Irakere i Afro Cuban All Star i que portarà un percussionista de rumba catalana al seu grup; el guitarrista de jazz manouche Víctor Paradís amb el seu trio; la cantant Telva Rojas i el grup de jazz Minino Bravo que des de Múrcia "han fet un repertori sobre grans gats de la història, són il·lustres desconeguts". Qui parla així és Dani Negro i aquests són alguns dels artistes que destaca, però cal endinsar-se en la nodrida programació per descobrir molta més música que val la pena. "Ah, i Samuel Blaser Trio, un trio de França que fan jazz modern, són coneguts i faran només aquest concert exclusiu a Barcelona", recorda de sobte.El Festival de Jazz de Ciutat Vella, que va néixer dos anys després del Harlem, conserva aquest ADN i tampoc vol "competir amb la primera divisió", programa artistes "que no entren dins els circuits comercials i que toquen a tot arreu, són inhabituals", diu. Però, com és que el Jamboree no hi participa? "La relació és cordial i normal, però el Jamboree ja té el festival Mas i Mas", diu Negro. 

Orishas, el grup format a París que combina música cubana amb el rap, torna a Barcelona el 22 d'octubre amb un concert a la sala Razzmatazz. Sota el nom dels esperits de la religió ioruba, el grup ha actuat arreu del món i ha compartit escenari amb artistes com Cypress Hill, The Roots, Calle 13, Maná i Black Eyed Peas. Ha estat reconegut per mitjans internacionals com Rolling Stone i Billboard pel seu paper en la música urbana llatina i el 2003 va ser destacat com un dels grups no nord-americans més importants per la revista Time.

Referència actual de la música cubana a escala global, són coneguts per la força dels seus directes i la connexió amb el públic. Combinant el rap amb músiques tradicionals com el son i el guaguancó, han publicat mitja dotzena de discos, l'últim dels quals Gourmet (2018). Després d'una aturada de 2009 a 2016, van tornar a funcionar fins al 2021, però des d'aleshores havien estat inactius. Tornen a Barcelona sis anys després de l'últim concert a la ciutat, de la mà del Suite Festival.  

Poc després que la seva obra mestra The shape of punk to come (1998) fes 25 anys, cosa que van celebrar amb una edició commemorativa, Refused han decidit plegar veles i acomiadar-se per sempre. L'última gira dels suecs farà només dues parades a l'Estat, una a Barcelona el 28 d'octubre a Razzmatazz, amb Zeidun i Viva Belgrado de teloners, i l'altra a Madrid l'endemà, data que obriran els tarragonins Crim.

Fa deu anys que Refused no han trepitjat un escenari a Barcelona i aquesta serà l'última vegada que ho faran. Referents del post hardcore més polític, incendiari i experimental, deixen un llegat de cinc àlbums d'estudi i una gran influència entre les fornades de grups de post-hardcore sorgides a finals dels 90 i durant els 2000.  

Amb nom d'emperador romà excèntric i decadent, va néixer ara farà 30 anys un dels bars més singulars i que més ha fet per condensar la música independent no només de Barcelona sinó de Catalunya i més enllà. Pocs locals d'una mida tan petita han assolit tanta fama com l'Heliogàbal, que durant tant de temps ha sabut aplegar el bo i millor de la música i la poesia, convertint-se en punt de reunió, socialització i intercanvi d'idees. No ha sigut fàcil, de fet, fa poc més d'un any es trobava en perill de tancament, però Barcelona no s'hauria de permetre mai haver d'acomiadar un epicentre cultural tan efervescent com el del carrer Ramon i Cajal, 80. 

Ara, per celebrar aquests 30 anys, l'Heliogàbal presenta una programació especial durant tot el mes d'octubre. Hi haurà noms molt populars, com els de Mishima, Suu i Joan Colomo; d'altres més indies però ja amb trajectòria, com Rombo, Aliment i Pinpilinpussies; alguns de força nous però amb una projecció important, com Svetlana, TIEMEI i Lecocq; i algun clàssic de l'underground com el col·lectiu d'improvisació dirigida La Orquesta del Caballo Ganador i el cantautor amb arrels en el punk i el hardcore barceloní dels 80 Seppuku.   

El mític doble cartell d'Ella Fitzgerald i Duke Ellington al Palau de la Música el 25 de gener de 1966 va ser la llavor del Festival de Jazz de Barcelona, que va néixer aquella mateixa tardor. Gairebé seixanta anys més tard, en celebrem la 57a edició, que s'inaugura precisament amb un homenatge a la gran dama del jazz, la First Lady of song, com l'anomenen els entesos. Serà el divendres 10 d'octubre del 2025, també al Palau de la Música, és clar, amb el concert The moment of truth de la Barcelona Jazz Orquestra i Tricia Boutté a la veu. 

La programació, que s'allargarà durant sis mesos, fins al març del 2026, inclou figures internacionals com Snarky Puppy, Laurie Anderson, Tigran Hamasyan, Chucho Valdés Royal Quartet, Chris Thile i Janis Siegel (cantant del grup vocal The Manhattan Transfer). Però també grans formacions i artistes d'aquí com La Vella Dixieland, que protagonitza el Retrat d'Artista; Andrea Motis cantant Amy Winehouse amb els Barcelona Gospel Messengers; Marco Mezquida amb la fadista portuguesa Lina_; Omar Sosa amb la Liceu Big Band, i la Sant Andreu Jazz Band amb un repertori centrat en Ellington. 

El cicle de música experimental LEM fa 30 anys, cosa que el converteix en el més antic de Barcelona. Enguany, però, hi ha una gran novetat: se celebra en dues tongades. La primera meitat es fa del 15 al 24 de maig i la segona, del 15 al 24 d'octubre. El que no canvia és l'aposta eclèctica pel risc: en total seran una trentena de concerts de música ambient, sorollisme, instruments inventats, improvisació lliure, poesia japonesa... tot amb un cartell encapçalat per Tim Hodkinson, qui va cofundar el grup de rock experimental britànic Henry Cow l'any 1968.  

En la segona tanda, la de tardor, el Centre Artesà Tradicionàrius - CAT acull el divendres 17 d’octubre tres artistes internacionals: el sard S A R R A M, mestre del drone i el post-metal; el baixista francopolonès Kasper T. Toeplitz, que donarà a conèixer una obra inspirada en el fundador del LEM Víctor Nubla (1956-2020); i Das Synthetische Mischgewebe, referent de la música industrial europea des dels anys 80. 

Molt interessant és també la presentació, dissabte 18, de Teranyines, una combinació entre música, poesia i claqué de Joana Gomila, Laia Vallès, Alba Galimany i Saretta Macchiavelli. Serà a la Sedeta, on Annika Francke i Liz Kosack, alemanya i nord-americana, respectivament, mostraran la seva proposta conjunta. El divendres 23 d'octubre, el Convent de Sant Agustí acollirà el duo suec de música de cambra poc convencional Atem Duo i nou projecte audiovisual de Malgorzata Dancewicz, Peripheries. 

Lady Gaga ha publicat nou àlbum i el presentarà a Barcelona. Es tracta de Mayhem, un treball aplaudit unànimement per la crítica i que suposa el retorn de Stefani Germanotta a l'arena pública, ara no només als altaveus i auriculars, sinó també als grans recintes amb una gira, The Mayhem Ball Tour, que aquest 2025 recorre ciutats de Nord-amèrica, Europa i el Regne Unit, i que fa a la capital catalana l'única parada en sòl espanyol. 

L'última vegada de Gaga a Barcelona va ser el 2018, quan presentava Joanne (2016). Dos discos més tard, podrem tornar a gaudir de l'explosiva música de la cantant en directe al Palau Sant Jordi, i en tres dates: els dies 28, 29 i 31 d'octubre de 2025. "És la meva primera gira d'estadis des del 2018"; ha dit Gaga. "Hi ha alguna cosa d'elèctric en un estadi i estimo cada moment d'aquests xous. Però amb Mayhem Ball volia crear una experiència diferent: una cosa més íntima, més propera, més connectada, que es presti a l'art teatral en directe que m'agrada crear".