Sitges és una població íntimament lligada a la proximitat del mar, una relació que també trobem reflectida en la trama urbana i en la seva arquitectura. A les restes iberes i a les construccions d’origen medieval, hi sumem els edificis, públics i privats, sorgits del període d’esplendor econòmica que va viure el poble durant la segona meitat del segle XIX i els primers anys del XX, gràcies als americanos. I no oblidem l’atracció que la llum de Sitges va exercir sobre personatges com el pintor Santiago Rusiñol o l’americà Charles Deering, que van voler tenir aquí “el seu lloc al món”, convertint-lo en un poble obert i cosmopolita, amb grans projectes, com la noucentista ciutat jardí de Terramar. Però Sitges també va ser el taller de proves per a arquitectes que, amb els anys, s’han convertit en icones de l’arquitectura moderna, com és la figura de José Antonio Coderch.
En la ciutat de Sitges es veuen reflectits diferents peces essencials que ensenyen les parts de l’arquitectura d’avui en dia. Es destaca la Biblioteca Pública Santiago Rusiñol i el Palau del Rei Moro.
Es ressalta l’habitatge -estudi al carrer de l’Illa de Cuba —un projecte que transforma un edifici de 150 anys—, l’ampliació i transformació dels espais de l’Escola Pia, la pèrgola Villa Condal y el campanar de la Parroquia de Sant Bartomeu.
Amb el suport de:
